L’escut original de l’antic municipi de Sants, tresor identitari preservat a la Font del Nen

La presència pública de l’escut original de l’antic municipi de Sants és avui una raresa, i un dels pocs testimonis físics que recorden que el barri va ser, fins al 1897, un poble independent. Aquest símbol històric es conserva en un lloc tan discret com significatiu: la Font del Nen dels jardins de Can Mantega, una peça escultòrica del segle XIX que continua actuant com a contenidor de memòria col·lectiva.

L’escut —procedent del segell parroquial de Santa Maria de Sants— representa la imatge de la Verge i va ser adoptat com a emblema oficial pel consistori santsenc abans de l’annexió a Barcelona. És una mostra de la identitat pròpia que el municipi havia consolidat al llarg del segle XIX, marcada per un teixit veïnal actiu, una vida obrera intensa i un sentiment de pertinença molt arrelat.

Aquest escut es pot veure avui encastat en un dels quatre costats de la columna central de la Font del Nen, obra d’Agapit Vallmitjana, inaugurada l’any 1880 a la plaça d’Osca quan el mercat del poble encara ocupava aquell espai. A banda de l’emblema santsenc, la font incorpora també els escuts de Catalunya, Castella i Barcelona, però és el de Sants el que li atorga un valor singular, ja que manté inalterada la iconografia pròpia del municipi abans de la seva desaparició administrativa.

Després d’un segle de trasllats —de la plaça d’Osca a la plaça de la Vila, i posteriorment al magatzem municipal arran de les obres de la Ronda del Mig— la font va poder ser recuperada gràcies a la insistència veïnal, que va reclamar el retorn d’aquesta peça patrimonial al barri. Finalment, va ser instal·lada als jardins de Can Mantega, on es troba actualment.

Avui, l’escut original de Sants que llueix la font és pràcticament únic en l’espai públic. El Districte de Sants-Montjuïc mostra una rèplica moderna a la façana de la seva seu a la Creu Coberta, però l’element autèntic, tallat en pedra i conservat des del segle XIX, és el de la Font del Nen. Aquest fet converteix el monument en un punt d’interès patrimonial i identitari de primer ordre.

Per a molta gent del barri, la font no només és un objecte ornamental: és un element de memòria democràtica local, un record de l’autonomia municipal perduda i del valor de preservar la història dels pobles integrats a la ciutat. La seva supervivència és, en bona mesura, un exemple del paper que han tingut els veïns en la defensa del patrimoni de Sants.